RECEPTA DE TERESA FARRAN
A l’hivern no ens ve tant de gust menjar amanides i aliments crus per motius obvis encara que, si el nostre sistema digestiu ho tolera, és interessant menjar una mica de cru cada dia per tots els enzims i vitamines que ens aporten.
Aquesta recepta que us proposem és una amanida amb fruites d’hivern i verdures d’arrel.
Segons la Medicina Tradicional Xina, aquesta estació l’energia vital descendeix cap endins i cap a l’interior de la terra, per això trobem moltes hortalisses d’arrel.
També hi afegirem un toc de pols d’algues variades (kombu, wakame, dulse, nori, espagueti de mar) aconseguint una aportació de minerals.
A part de les verdures d’arrel també utilitzarem una crucífera, la col llombarda.
Totes les crucíferes (col, bròquil, bròcoli, cols de Brussel·les, col xina, col kale, coliflor…) ens aporten moltes vitamines, antioxidants i molts minerals sobre tot calci, magnesi que ens ajuden a tenir una bona salut òssia.
També hem tingut en compte utilitzar fruita i verdura de colors morat, lila i negre perquè és el color associat a aquesta estació.
Aquest color és degut a un antioxidant anomenat antocianina que té uns efectes molt beneficiosos pel nostre organisme.
Entre altres propietats podem destacar el seu efecte antiviral ajudant a combatre refredats, infeccions i al·lèrgies, propietats anti-cancerígenes i reforçant del sistema cardiovascular.
Així aconseguim una amanida d’uns colors molt intensos, molt rica amb antioxidants i plena d’enzims i vitamines.
INGREDIENTS
Per 4 persones
- 1 remolatxa cuita
- ¼ part d’una col llombarda petita
- 1 mangrana
- Un grapat d’olives negres
- Una mandarina o taronja
- ½ ceba morada
- 1 pastanaga
- ½ alvocat
- 12 fulles de cabdell
- 4 o 5 ravanetes
Per la salsa per amanir:
- Una cullerada de mostassa de Dijon
- Una cullerada de vinagre de poma
- Oli d’oliva verge extra de primera pressió en fred
Per acabar de decorar:
- Polsim d’algues triturades
Preparació
- Rentem totes les verdures.
Courem la remolatxa sense pelar uns 15 minuts o fins que es pugui clavar el ganivet.
Quan estigui cuita escorrerem i reservarem fins que estigui freda.
Després tallarem igual que les altres verdures. - Tallarem a daus petits totes les verdures.
Pelarem la mandarina i també farem trossos petits iguals que els verdures. Desgranarem la mangrana. - Ho posarem tot en un bol gran per poder remenar amb facilitat.
Rentarem les fulles de cabdells i anirem omplint d’aquesta barreja. - Després farem la salsa.
Simplement posarem primer la cullerada de mostassa en un recipient de vidre i la diluirem amb la cullerada de vinagre de poma.
Després anirem tirant l’oli com si fèssim una maionesa sense parar de remenar, fins que tinguem el volum de salsa que necessitem - Per acabar de decorar hi tirem pols d’algues.
Aquesta pols consisteix en torrar una quantitat de les algues que tinguem per casa al forn durant 5 minuts vigilant que no es cremin i després simplement les triturem al molinet de cafè.
Les guardarem en un pot de vidre.
En el moment de servir l’amanida a taula en tirarem petits polsim damunt de cada fulla de cabdell farcida.
Variacions
Podem fer les variacions i canvis que vulguem emprant sempre les verdures de la temporada.
Podem utilitzar endívia morada, escarola, taronja, aranja…. I si ho preferim també podem posar xirivia cuita, nyàmeres, canònics, etc…
El polsim d’algues el podeu fer amb una única alga o amb una barreja tal com es diu en la recepta.
apunts tècnics
El torrat de les algues al forn és una cosa molt subtil.
El forn ha d’estar calent a uns 150 º C, i afegiu les algues per torrar damunt un paper de forn i aneu mirant-les i remenant-les.
No tardaran gaire en estar torrades, l’olor intensa de les algues us guiarà.
Vigileu que no es cremin.
Quan ho feu, feu-ne amb quantitat perquè us duri temps.
Es guarden perfectament tant torrades com en pols en un pot de vidre fora de la nevera. I així és una manera de remineralitzar els vostres plats.
Apunts nutricionals
Per què necessitem els enzims?
Els enzims són catalitzadors (acceleradors) de milers de reaccions bioquímiques que tenen lloc dins el nostre organisme.
Un grup d’aquests enzims són els digestius, que participen en els processos de digestió, assimilació i absorció dels nutrients.
El dèficit d’aquests enzims pot provocar alteracions digestives i complicacions.
Quan els enzims poden actuar, s’obtenen nutrients elementals (aminoàcids, glucosa, àcids grassos…) que s’assimilen a l’intestí i són aprofitats per l’organisme.
Quan els enzims no són suficients el menjar no es pot digerir del tot, provocant processos de fermentació i putrefacció, i generant molts tòxics que cal eliminar.
Menjant aliments crus, fruites i verdures, ens assegurem tenir, no només enzims, sinó també vitamines, necessàries pel correcte funcionament del nostre organisme.
Moltes d’aquestes, però, es perden o malmeten per acció de la llum, la temperatura i el temps que passen des de què son pelades fins que les consumim.
Per això és important tenir en compte que quan cuinem perdem part de les vitamines.
La protagonista d’aquesta amanida és la col llombarda.
Les crucíferes són les verdures per excel·lència de l’hivern.
En aquest grup hi trobem cols, bròquils, bròcolis, cols de Brussel·les, col kale…, totes elles ens aporten molt de calci, i són conegudes les seves propietats anticancerígenes.
A més la col llombarda ens aporta un potent antioxidant, l’antocianina, que dóna aquest color morat i lilós, a l’igual que la remolatxa.
Enriquim aquesta amanida d’hivern incorporant un cítric, la taronja o mandarina, molt rica en vit C, que té la propietat de reforçar el nostre sistema immunològic, molt necessari per a aquest temps de fred intens.
A més aquesta vitamina ens ajudarà a absorbir el ferro dels aliments.
Per amanir farem una salseta de mostassa, que també és de la família de les crucíferes i té també efectes anticancerígens i antiinflamatoris, a més d’estimulant, calorífic i diürètic.
És un picant que ens calenta. I per acabar un toc remineralitzant amb la pols d’algues.
Torrant i fent pols les algues que acostumem a tenir per casa ens facilitarà integrar-les als nostres plats aportant molt minerals.
Atenció, però, que no poden menjar algues les persones que pateixin hipertiroïdisme; i les que pateixen hipotiroïdisme en poden menjar sempre i quan sigui sota control mèdic.
No ens oblidem que les amanides, siguin d’hivern o de tot l’any, són un acompanyament ideal per plats amb proteïna animal, ajudant en l’aport de fibra i pel seu poder de desengreixar quan mengem àpats amb excés de greixos, com pot passar en aquestes festes de Nadal.
IMPRIMEIX LA RECEPTA
Amb verdures d’arrels, crucífera i fruita de temporada
- 1 remolatxa cuita
- 1/4 d’una llombarda petita
- 1 mangrana
- un grapat d’olives negres
- 1 mandarina gran o taronja
- 1/2 mitja ceba morada
- 1 pastanaga
- 1/2 alvocat
- 12 fulles de cabdells
- 4-5 ravanetes
- 1 cullerada gran mostassa de Dijon
- 1 cullerada gran vinagre de poma
- Oli d’oliva verge extra de primera precisó en fred
- Polsim d’algues triturades
-
Rentar totes les verdures.
Coure la remolatxa amb la pell uns 15 minuts. -
Tallar a daus petits totes les verdures, inclosa la remolatxa pelada.
Pelar i tallar també la mandarina o taronja.
Desgranar la mangrana.
Desossar les olives. -
Barrejar-les totes, i omplir amb elles les fulles netes de cabdells.
O fulles petites d’un altre enciam. -
Cobrir les verdures amb una mica de salsa de mostassa i un polsim d’algues triturades.
-
Diluir la mostassa en el vinagre de poma.
-
Afegir l’oli i emulsionar-ho tot com si fèssim una maionesa, fins el volum que necessitem.
-
Torrar en paella o al forn una o varies algues, molt suaument.
-
Triturar-les en un molinet fins aconseguir una pols fina.
Guardar-ho en un pot de vidre en lloc sec.
