TAHINA DE CARBASSA

TAHINA DE CARBASSA

RECEPTA D’ETEL VILARÓ

Aquest paté vegetal és una altra troballa de la cuina qüotidiana àrab: senzilla, barata i amb un gust exquisit.
El vaig conéixer de la mà d’un amic de Gaza, ja fa molts anys.
S’assembla a l’hummus de cigró i al mutabbal d’albergínia.
Nosaltres l’hem anomenat “tahina”, com a d’altres patés que s’elaboren amb pasta de sèsam i llimona, que compartirem més endavant.


INGREDIENTS

Per un bol de 250 ml:

  • Un tros de mig quilo de carbassa
  • 2-3 cullerades de tahina de sèsam
  • El suc de mitja llimona petita
  • Sal marina i pebre negre
  • Oli d’oliva verge extra de primera pressió en fred
  • Llavors de carbassa


Preparació

  • Posem la carbassa al forn, tallada a trossos gruixuts, amb la pell, però sense les llavors ni els filaments.
    La deixem coure a temperatura mitja, uns 150-160ºC, durant una hora, o fins que estigui ben cuita.

  • Un cop s’hagi refredat, separem la carn de la pell amb una cullera, i la passem a un bol.
    Afegim la tahina, el suc de llimona, sal i pebre i un bon raig d’oli d’oliva v.e.
    Triturem ben fi, tastem i ajustem els condiments.

  • Servim en un bol, decorada amb llavors de carbassa suaument torrades.


Variacions

Es pot variar la quantitat de tahina i el tipus: torrada o crua, amb sal o sense.
La torrada té un gust més intens que hi contrasta bé amb la dolços de la carbassa.
I la crua és més dolça, per qui vulgui un gust més suau.

Al món àrab se sol posar all cru, com a l’hummus de cigró.
Jo la prefereixo sense all.
Però podeu veure una recepta amb all al bloc de Aklat del mundo.

apunts tècnics

Aquesta recepta no té gaires secrets tècnics.
La cocció al forn ha de ser suau i llarga perquè caramelitzin els sucres naturals de la carbassa i quedi més dolça.

També el torrat de les llavors ha de ser suau, perquè no es cremin els àcids grassos (tots els greixos sobreescalfats es transformen i esdevenen tòxics).


Apunts nutricionals

La carbassa conté sucres naturals molt interessants, i és una verdura molt nutritiva.
Les primeres carbasses de finals de l’estiu són més fresques i contenen més aigua, però un cop collides i emmagatzemades, maduren, perden líquid i s’accentua la seva dolçor.

La carbassa té un alt contingut en betacarotens (provitamina A), que li confereixen el seu color taronjat: quan més intens, més concentració.
Aquest precursor de la vitamina A necessita greixos per ser absorvida i assimilada: és lipossoluble.
Aquests greixos han de ser saludables, com la tahina, les llavors i l’oli d’oliva v.e. d’aquesta recepta, per afavorir el seu metabolisme al fetge, sense sobrecarregar aquest òrgan.

IMPRIMEIX LA RECEPTA

AMANIDA D’HIVERN
Temps de preparació
30 mins
Temps total
30 mins
 

Amb verdures d’arrels, crucífera i fruita de temporada

Course: Amanida
Cuisine: Vegana
Persones: 4 persones
Author: Teresa Farran
Ingredients
  • 1 remolatxa cuita
  • 1/4 d’una llombarda petita
  • 1 mangrana
  • un grapat d’olives negres
  • 1 mandarina gran o taronja
  • 1/2 mitja ceba morada
  • 1 pastanaga
  • 1/2 alvocat
  • 12 fulles de cabdells
  • 4-5 ravanetes
Per la salsa d’amanir:
  • 1 cullerada gran mostassa de Dijon
  • 1 cullerada gran vinagre de poma
  • Oli d’oliva verge extra de primera precisó en fred
Per decorar:
  • Polsim d’algues triturades
Instruccions
  1. Rentar totes les verdures.
    Coure la remolatxa amb la pell uns 15 minuts.


  2. Tallar a daus petits totes les verdures, inclosa la remolatxa pelada.
    Pelar i tallar també la mandarina o taronja.
    Desgranar la mangrana.
    Desossar les olives.


  3. Barrejar-les totes, i omplir amb elles les fulles netes de cabdells.
    O fulles petites d’un altre enciam.


  4. Cobrir les verdures amb una mica de salsa de mostassa i un polsim d’algues triturades.


Per la salsa:
  1. Diluir la mostassa en el vinagre de poma.


  2. Afegir l’oli i emulsionar-ho tot com si fèssim una maionesa, fins el volum que necessitem.


Per fer el pols d’algues:
  1. Torrar en paella o al forn una o varies algues, molt suaument.


  2. Triturar-les en un molinet fins aconseguir una pols fina.
    Guardar-ho en un pot de vidre en lloc sec.